Xàtiva

Xàtiva

Blog

Us vull explicar la aventura, que va ser per a mi, el fet de participar en el 1er Concurs de Cantautors i Cantautores de ciutat de Xàtiva, i els dies de més que vaig decidir quedar-me per allí València.

Per primer cop en la meva vida feia un viatge sol, fins ara sempre que havia marxat uns dies fora de casa acompanyat d’algun amic (per mi casa és tant Lleida com Barcelona). La música m’està aportant moltes coses bones i les més importants són el trencar amb els tabús que jo mateix tinc creats.

El viatge va començar el dijous 25 de maig, sortint de Barcelona a les dues del mig dia, passant per Reus a les tres i mitja, per recollir a Jordi Sugranyes, un periodista reconegut amb el sobrenom El Crack del Sona9, junts compartíem el viatge fins a València, per anar a veure el primer cop que Sona9 es realitzava a les terres Valencianes. El viatge va ser tot un plaer, ple d’anècdotes de Jordi i batalles en les que s’havia trobat en el més de 2600 concerts que portava registrats i gaudits com a espectador. La veritat és que el viatge se’m va fer molt curt i agradable, i en la qual em va anar traient informació del meu projecte musical i el moment que estic vivint, comentava que segurament formant part d’un dels capítols, del seu llibre autobiogràfic. Arribarem sobre les sis i poc per València on ens esperava un amics de fa anys, de Jordi, Eduard Torres un periodista i dels bons, el qual al moment de conèixer ja vaig notar que es notava d’una bellíssima persona i un gran professional. No va tenir cap mena de problema d’obrir-nos casa seva a nosaltres i fer-nos una ruta ràpida per València, abans d’anar al concert de les preliminars del Sona9.

Un cop a la Sala Jordi es dedicava a anar perseguint els diferents grups per a fer-los hi alguna pregunta, jo em vaig assentar a la taula de Barbaritats on vaig estar una bona estona parlant amb l’Alex el baixista de la banda, amb el qual ja havíem parlat anteriorment per telèfon i molt amablement m’havia ajudat a posar-me en contacte amb altres locals on poder realitzar concerts, tots molt bona gent. De fet aquí vaig començar a veure de la pasta que estan fets els valencians.

El concert va ser increïble, els tres grups: Deliri, Barbaritats i L’Emperador, uns grups amb un directe molt bo, treballadíssim i amb molt caliu. Va ser difícil la elecció del que per a mi, havia de passar a les semifinals. Com a nens vam disfrutar dels tres concerts i a les dues del matí enfilàvem cap a casa l’Eduard a dormir.

L’endemà al matí era el gran dia de la final del certamen de Cantautors i Cantautores de Ciutat de Xàtiva, nervis durant tot lo dia. El matí vam acompanyar a Jordi a agafar el tren direcció altre cop cap a Tarragona i Eduard i jo vam anar a esmorzar, seguidament vaig anar a Xàtiva a deixar la maleta i altres coses a l’habitació de l’hotel on passaria la nit i al mig dia havia quedat per a dinar amb Quique Parra, un amic escriptor que vaig conèixer el dia del meu primer concert. Amb una paella preparada m’esperava a casa seva, amb la curiositat del seu fill, de saber si m’entendria a l’hora de parlar ja que no parlava Valencià. Altre cop gent re bonica i molt amable, em feien sentir com si fos algú molt important de lo bé que em tractaven. A les quatre i poc ja enfilava direcció al Gran Teatre de Xàtiva, ja que teníem les proves de so a les cinc de la tarda. Tot molt bé, ens vam conèixer amb els altres músics, puc dir que em vaig sentir molt a gust amb tots ells i que eren gent molt humil. Els tècnics de so i la gent que preparava l’acte també van ser una gent fantàstica i atenta en tot moment, es nota quan la gent li agrada la feina que fa i la fa lo millor possible, des d’aquí gràcies a tots!

Vam realitzar un parell de cançons cada un dels cinc participants i després de nosaltres, mentre esperàvem el veredicte del jurat, la banda de Xàtiva va interpretar un parell de peces també, era màgic estar allà darrera sentint-los tocar, a part havia parlat amb algun d’ells anteriorment i com no, molt alegres i afables.

Arriba l’hora de l’entrega de premis, poc a poc van cridant al guanyador de cada un dels premis que entregaven i els feien sortir a l’escenari a recollir-lo. Els nervis em bullien, em feia il·lusió poder tornar a casa amb un dels premis, però no va ser pas així… En un racó de l’escenari, molt content pels companys, vaig veure com sortien a recollir el seu premi i jo era l’únic que aprenia la gran lliçó de saber perdre i que l’ego no sigui prou fort com per dominar la meva personalitat, al moment reconec que em va doldre, més el fet de no ser cridat a l’escenari per a donar les gràcies, que no pas el no rebre cap premi. El fet de ser en aquell teatre, de ser un dels finalistes i estar participant amb músics tant bons, ja era una gran alegria. Si que en aquestes ocasions un necessita una mica de temps, per a ser-ne conscient.

La nit per això va acabar amb tots cinc sortint a prendre unes cerveses i compartint vivències, tot i que amb una mica de mal de cap el dia següent.

 

Per no fer l’escrit extremadament llarg, deixaré per la setmana següent la segona part i també deixar-vos amb les ganes de saber més.

 

 

Poemes Sun

Poemes Sun

Blog

Avui aporto una altra col·laboració. Sundara és una molt bona amiga i artista. Que gaudiu de les seves proses i vivències!

 

Hola!, Em dic Laia Santacreu tot i que el meu nom artístic és Sundara Sundara. El vaig elegir en un curs de creixement personal on havia d’escollir un nom en sànscrit. Em va recordar l’energia del Sol i la seva llum segurament per la similitud amb la paraula “Sun” en anglès. Més endavant vaig descobrir que vol dir “bonica” i, en fi, a qui no li agrada que la cridin així?

Sóc aficionada a les lletres i a la música, m’agrada el món de l’educació i el desenvolupament humà i tinc tendència a observar el transcendent a través de la natura i els sentiments, cosa que podeu observar en el que us comparteixo. M’agrada l’expressió de l’ésser a través de la paraula i del cos, ja sigui a través del teatre, l’expressió corporal o el llenguatge no verbal, entre altres. Treballo com a mestra amb nens i nenes d’Escola Primària on imparteixo anglès, educació física i altres assignatures ja que en aquesta feina sempre ens estem reinventant. Sóc mare d’una adolescent de 13 anys que em manté en constant dinamisme. La meva vida es caracteritza per una línia de canvis dramàtics i recerca d’arrelament dins meu com a troballa d’estabilitat en l’ara i l’aquí recordant les experiències viscudes i amb visió del demà.

En definitiva, aquí us deixo tres escrits per imaginar, sentir i crear, ja que tota obra artística està oberta a la creativitat de l’espectador/a.

 

ABRIL

Les hores m’empenyen

solitud i letargia
calidesa dels records

demana pausa

 

Suor de primavera

emocions contingudes
llàgrimes senceres

visions llunyanes

 

Abril

desperta olor d’estiu

somnis mirades

viatges creatius

 

Buidar la ment

recuperar el somriure

desaprendre l’impuls

de feines monòtones

 

Desprendre’m

d’experiències supèrflues

trobar el carisma

de simplement ser

 

 

CLAR DE LLUNA

Clar de lluna

en un moment

oposat al sol

 

Arbres gegants

engullen

l’univers d’idees

que conformen

la  meva ment

 

Somnio somnis

brillants d’estiu

inacabats amb nostàlgia

de pensaments existents

en un món paral·lel

que viu dins meu

 

 

SOLITARI

 Sóc un solitari

que observo els carrers

se quan m’estimes

m’avorreixen els papers

 

Veig com respires

et sento la pell

miro com camines

i no ens cal dir res

 

Jugo amb coses petites

parlo ben poc

hi ha qui no m’entén

però confio en la gent

 

Em poso en un racó

elegeixo els amics

em desperto somniant

històries genials

 

Veig el que no veus

sento el que no sents

escolto dins meu

pensaments indulgents

Sona 9

Sona 9

Blog

Aquest any em vaig presentar al concurs de músics emergents Sona9, sincerament em feia molta il·lusió poder tocar a la Damm i tenia molt ben pensat com aniria el concert que realitzaria, tot i que per sort no ha estat així. Per sort? Si, perquè sóc dels que pensa que el que passa per alguna cosa és i d’aquesta mateixa manera, és la millor que et pot passar. Qui sap si m’haguessin pujat els fums al cap, ho hagués realitzat un concert estrepitós, o no hagués pogut contar amb la banda… possibilitats n’hi ha una infinitat, però la millor és la que vivim. El fet de no tocar m’ha donat la possibilitat d’anar a veure tots els concerts i grups que hi tocaven, i com no sent la Damm gaudir de una cerveseta ben fresca.

Fins ara he pogut gaudir de veure en directe tots els grups menys els de Balears i els de València la intenció és anar-los a veure aprofitant que haig de baixar cap a Xàtiva el divendres 26 de maig. Un total de 4 concerts, amb 3 grups en cada un dels concerts. Gent molt bona i amb propostes molt interesants. Penseu que tal ha estat la meva inquietud que m’he presentat als altres participants i grups, amb alguns he fet més bona amistat i amb altres menys. Karabash va ser tal la connexió que fins i tot hem compartit escenari en un concert intimista i molt agradable, i de ben segur que no es quedarà en una única vegada que compartirem cartell.

Vull destacar que el so en els concerts que s’han realitzat al Sona 9 l’he trobat de molt bona qualitat i atent als músics. De la mateixa manera que la il·luminació. El fet de que l’entrada al concert sigui gratuïta fa que molta gent, fins i tot les padrines d’alguns dels participants, hi vinguin a gaudir de l’espectacle i la sala s’ompli. Ah i segur que el fet de que donin alguna consumició gratuïta també.

A continuació us deixo una mica d’informació de cada un dels grups que han actuat, dels que he pogut veure en directe us posaré un petit incís del que a mi m’han transmet. Des de la meva humil opinió i gust personal.

Com en aquest escrit encara no hauré pogut veure tots els concerts, en la següent entrada ja us acabaré d’explicar com han anat.

 

Dimarts 9 de maig – Antiga Fàbrica Estrella Damm, Barcelona
20:00h > Karabash
20:35h > Panellet
21:10h > Coherence

Els guanyadors de la primera eliminatòria amb el vot del públic, van ser els Panellet, com a segons van quedar els Karabash i tercers Coherence.

 

Panellet

Panellet som un POWER TRIO de PUNK DOLÇ. Si hi hagués una recepta de cuina, els ingredients principals serien la velocitat dels Ramones, la cantarella dels Beach Boys i les melodies dels Pets. Sabem que sembla una barreja estranya, però t’assegurem que no necessitaràs un Almax per pair-ho bé.

  • Em van semblar un grup molt energètic, molt ben treballades els espais entre cançons (empalmaven una cançó amb una altra, fent que el públic seguis eufòric i anant a més amb l’espectacle que oferien), el fet d’anar tots a joc amb l’armilla i la barretina, trobo un punt molt bo i que els fa diferenciar i recordar. Vull destacar el treball amb les veus, les vaig trobar genials.

Karabash

La pena, la tristesa i les forces provinents d’haver tocat fons. Karabash neix arran de la unió de sis músics amb la inquietud de narrar històries quotidianes amb to de fàbula moderna. Ens fascina narrar històries, agafar una petita part d’un personatge i fer-ho gran mitjançant la música. Nosaltres som en Marc als efectes, samplers i teclats; en Guille, a la guitarra, ukelele i composició; la Cristina a les veus, cors i teclats; en Pau a la percussió; en Soto a la guitarra, composició i il·lustracions i l’Àlex al baix. El nostre repertori es basa, doncs, en un seguit d’històries cantades a ritme d’Indie folk. Amb un conjunt de lletres fosques junt amb una atmosfera musical treballada, les nostres cançons oloren a obscures històries de pescadors, indígenes i d’altres personatges amb un cru i turmentat passat.

  • Música ambiental que et sap transportar, cada instrument molt ben posat i amollat al seu espai, jugant amb el so de les veus i les guitarres. Tot i el nerviosisme evident que patia tot el grup, van saber transmetre i atraure el públic a les seves composicions, arrancant aplaudiment i fent-los ballar.

Coherence

Grup d’Emo-Punk de Barcelona ciutat. Actius des de 2016 amb un EP a sobre i un futur disc produït per l’Eric Fuentes (Unfinished Sympathy). Guillem (veus i guitarra), Adrià (veus i guitarra), Marina (bateria) i Carlos (baix).

  • Amb una aposta molt més forta i amb una posta en escena més seria, demostraven sense pors qui eren i quina era la seva música. Amb un so molt treballat van fer passar un final de concert molt agradable i hipnotitzant.

 

Dijous 11 de maig – Antiga Fàbrica Estrella Damm, Barcelona
20:00h > Ernest Bombí
20:35h > Fèlix Cuc
21:10h > Marina Prat

En aquestes segones preliminars la guanyadora va ser Marina Prat, seguida de Ernest Bombí i Felix Cuc.

 

Ernest Bombí

Fill de músics vaig créixer envoltat de melodies. D’hora, quan les pors i les inseguretats van venir-me a veure, em vaig recolzar en les cançons per a canalitzar les emocions. Camino endavant amb l’objectiu de seguir gaudint de la música en si, dels vincles que facilita i el creixement personal que comporta. Visc a Barcelona, la meva ciutat natal, on hi estudio un grau universitari en Producció d’àudio i on preparo un concjunt de cançons que formaran el meu proper treball “El cielo está en la tierra”.

  • El noi mostrava clares evidencies d’estar emocionadíssim pel fet de poder estar tocant en els concerts de Sona 9 i així ho va expressar en més d’una ocasió, amb la guitarra espanyola i acompanyat de la banda va interpretar varies de les seves cançons d’una manera molt fresca i dinàmica, personalment em va sorprendre gratament.

Fèlix Cuc

Fèlix Cuc ( Fèlix Cucurull, Arenys de mar 1978), compositor , cantant i guitarrista. Va començar sent un jove “cuc” entre les sorres del Maresme i les terres fosques del Montnegre, excavant a cops de guitarra pels subterranis musicals, a la recerca de sons i paraules amb les que expressar-se. Transformat en un “cuc” d’aigua marina, es va amarar de sal i de sol i va començar a escriure lletres fresques i vitals que fan grans les petites coses: un gos alcohòlic enamorat, nens que fumen sota un pont, un diable que passeja amb bicicleta, una dona estàtica plena de llum…personatges que habiten el món poètic, surreal i proper de les seves cançons. Artista en transformació constant, reunieix en el seus nous treballs en solitari l’essència de tot un viatge de metamorfosis musicals. “Ha valgut la pena” (autoed. 2017),presenta cinc cançons acompanyades per una banda clàssica de pop rock amb tocs de mestisatge. “Canto viu”( autoed. 2015) primera maqueta en solitari: guitarra, veu, melodies senzilles i lletres escrites per ser cantades de tu a tu.

  • Un so molt ben treballat, creaven ambient, et feien sentir dins de les cançons viatjant entre sons i paratges. Sens dubte els hi compraria el disc i l’escoltaria una vegada i una altra a casa.

Marina Prat

Descobriment o troballa afortunada i inesperada que es produeix quan s’està buscant una altra cosa diferent: “SERENDIPIA”. Em dic Marina Prat, sóc cantautora i actriu. Vaig néixer a Santa Maria d’Oló, he crescut a Ripoll i visc a Barcelona. Actualment estic gravant el meu primer CD “Serendipia” autoeditat i amb la col·laboració d’amigues i amics músics, ja que normalment faig els concerts en acústic. He tocat a diferents espais, entre d’altres al Suplement d’estiu de Catalunya Ràdio. Faig cançons de vivències personals i alguns invents, i m’agradaria que el sona9 m’ajudés a seguir amb la feina feta fins ara. Espero que us agradi!

  • Passió i alegria seria el meu resum del concert que ens va brindar, tot i un petit error en una cançó que va resoldre sense problemes es va posar tot el públic a la butxaca, gràcies a unes lletres molt cantables i que et feien ballar. Clar va quedar que així havia estat en quan va sortir guanyadora de la preliminar.

Diumenge 14 de maig – Teatre Municipal Mar i Terra, Palma
18:00h > Vaquer
18:35h > Salvatge Cor
19:10h > Jès!
Aquest és el concert que no he pogut gaudir en directe, tot i que m’han comentat que sobretot que la implicació del públic era brutal en cada un dels grups, fent dels concerts una gran festa. Els guanyadors van ser Jès!, en aquesta ocasió Vaquer i Salvatge Cor van empatar a punts, en la segona posició.

 

A continuació us deixo les dates i els grups que actuaran en els concerts preliminars que queden per realitzar.

 
Dilluns 15 de maig – Antiga Fàbrica Estrella Damm, Barcelona
20:00h > Impuls
20:35h > Últim Cavall
21:10h > Senyor Oca

Dimarts 16 de maig – Antiga Fàbrica Estrella Damm, Barcelona 
20:00h > Ju
20:35h > Lildami
21:10h > Urra

Dijous 25 de maig – Sala Matisse, València
22:30h > Deliri
23:05h > Barbaritats
23:40h > L’Emperador

 

Que tingueu una bona setmana!

GarGar Festival de Penelles

GarGar Festival de Penelles

Blog

 

Aquest cap de setmana passat vaig tenir la sort de poder formar part del GarGar Festival de Penelles, em feia especial il·lusió, ja que l’any passat l’havia descobert i em semblava una molt bona iniciativa i molt ben feta. També cal dir que el meu passat, en el que havia pintat graffitis, em fa tenir predilecció en aquest tipus de festivals, on ajunten diferents arts en un poblet com Penelles.

GarGar Festival es centra en els 50 murals de grafits que es realitzen en les parets de les cases del poble, els artistes venen de països de tot el món. Aquest és el segon any del certamen i han anat molt més enllà, combinant les festes del Roser del poble de Penelles amb el GarGar.

No tot són murals pintats amb sprays, si no que també hi ha espai per l’art Rural, en el qual destaquen una obra feta amb fustes que representa un tractor i una mural de ceràmica realitzada per Elisenda Franquet.

També es podia veure una petita mostra d’artesans de la regió de Lleida i parades de menjar i cervesa artesana. Una altra opció eren els diferents taller destinats majoritàriament als nens i nenes.

Part important del GarGar també eren els diferents concerts que es van anar realitzant durant tot el dia, en l’espai GarGar i la cerveseria de Lo Perot, entre els quals jo vaig poder tenir el plaer de ser un dels integrants.

 

Us deixo un petit reportatge de Noguera.tv on veureu una petita mostra del festival. http://nogueratv.cat/ca/turisme/nogueratv/cultura/48220/penelles-dona-el-tret-de-sortida-al-gargar-festival/1501.html

 

Si us heu quedat amb ganes de conèixer més, a continuació teniu l’enllaç del festival.

http://gargarfestival.com

https://www.instagram.com/gargarfestival

t

Esbossos de cançons

Blog

La majoria de les meves lletres o cançons sorgeixen de manera inesperada, sense saber quan i on. Tot i que no sempre és així, algunes d’elles han estat escrites i pensades per a expressar certes coses en concret o buscar un “joc” literari que dona forma a la composició. Plou, El so dels arbres, Paraules, En ti, Ahora sí… són algunes de les quals per inspiració pura han sorgit, tant pot ser que fos a les quatre de la matinada com va ser plou o Paraules, en una tarda tranquil·la en el sofà de casa amb la guitarra en ma, com va ser Ahora sí o en mig d’una conversa amb un bon amic de Balaguer, qui tot parlant de certes experiències i anècdotes va sorgir El so dels arbres, i si vaig parar la conversa per escriure les estrofes del que avui en dia és la cançó.

Algunes de les que han estat creades a consciència és Sentint, la qual ha tingut molt bona acollida i és la que més agrada a la gent. Com va ser la creació d’ella? En les entrevistes molts cops em pregunten com composo, la veritat que no tinc un patró, ni una recepta per a fer-ho, tot i que en el cas d’aquesta va ser de la següent manera: unes quatre pagines d’una de les meves llibretes vaig arribar a escriure amb frases i idees, de per on volia que camines la lletra, plenes de tatxots i correccions. A continuació us comparteixo frases que van ser descartades i que podrien haver format part de la cançó.

 

Vivint l’atzar de la vida

Sentint la vida improvisant

Notant les notes dels instruments

Notant la pluja com cau

Sentint el meu cor bategar

Vivint com si el final no existís

Sentint la teva ma acariciant-me

Ja no plou, ara em deixo anar, escoltant aquells acords que bateguen dins del meu cor

M’agradaria ser aquella gota caient del cel blau

 

Doncs aquestes són algunes de les frases descartades de Sentint, no per res en especial, simplement no encaixaven i per el que agrada a la gent sembla que vaig escollir bé.

Un exercici recorrent per a poder tenir material que utilitzar en noves cançons és el de intentar escriure sobre tot el que passa al teu entorn, idees, fantasies, somnis i fer que la maquina no descansi per a que estigui ben entrenada, si és que la necessitem, de fet el Blog també va sorgir de manera que fos una eina més per a desenvolupar aquest hàbit i constància.

Per cert una llibreta a sobre per apuntar divagacions o extravagàncies sempre va molt bé, com ja saben els que em coneixen molta bateria al telèfon no n’acostumo a tenir.

Sant Jordi

Blog

Un any més arriba aquesta data tant apreciada per als que ens agrada llegir, o potser més aviat és temuda? Amb tants llibres per elegir, sobretot els més comercials, és fa feixuc trobar quelcom un busca. Jo sóc dels que amb antelació vaig a la llibreria, amb la que tinc afinitat, i remeno o demano els llibres que tinc pensats per a regalar a certes amistats. De llibres en tinc un fotimer, i un bon sarpat per a llegir, de manera que per a mi aquest any he escollit no regalar-me’n cap i si dedicar més temps a mi i la lectura. Està clar que com a menys un dedica a llegir, menys dedica a escriure, cosa que per a mi és essencial, ja que d’això em nodreixo a l’hora d’escriure aquest petit Blog i les cançons.

Aquest any cau en diumenge i com sempre està ple d’activitats, personalment com no pot ser d’una altra manera jo em decantaré cap els concerts. A diferencia de l’any passat no toco en cap local i puc viure la festa amb tota la calma del món. Si que dissabte a la nit, juntament amb Mia Fuentes, realitzarem un concert al Bar de Mig de Vallfogona de Balaguer, on presentem La Nova Cançó de Sant Jordi, una cançó que em creat expressament per aquesta diada i que sorgeix de les inquietuds dels dos de poder crear una composició conjunta. Aquesta cançó ve a relatar el que és l’antiga llegenda de Sant Jordi que tots em viscut a les escoles de petits, tot i que dona un punt de vista un pel diferent i explica que no sempre tot és d’un sol color, que a vegades donem per suposades coses sense saber-ho, ni informar-nos.

Sempre he estat una persona de compartir i crear coses entre tots i suposo que fer una cançó de manera conjunta amb un molt bona amiga, era la millor manera de demostrar-ho. Donar sobretot les gràcies al Luis per la producció i gravació, apart de la interpretació com a guitarrista, al Jose com a baixista, Paquito amb la percussió i la masterització i a la Yasmina per les segones veus. Però sobretot a la Mia per ser una amiga tant genial, amb els seus dies bons i dolents.

Us deixo l’enllaç del vídeo per a que el pugueu veure.

2000 kilòmetres en dos setmanes

Blog

Si exacte 2000 kilòmetres en dos setmanes, de fet uns quants més han estat… els amics músics que porten anys dedicant-s’hi em diuen:

– ara entens el que és ser músic, sopar a les dues del mati un entrepà en un racó de carretera, passar quasi tot el dia al cotxe, tocant la guitarra o en un concert.

Doncs si, cada cop ho entenc i ho visc una mica més, de fet aquesta és la idea i de cal dir que m’encanta. Si que comporta molt d’esforç, però val la pena.

De fet causa de fer tants kilòmetres ha estat el realitzar concerts, anar a Jam’s i conèixer gent nova del sector, entre ells nous amics encantadors i poder gaudir de la música i sobretot de la natura, ja que al tenir els horaris que vull, puc parar on vulgui i contemplar l’entorn… ara sincerament tampoc és que ho hagi pogut fer gaire aquestes dues setmanes perquè arribava just als llocs.

Sóc conscient de que visc un moment únic i molt bonic, que a part tinc la gran sort de poder gaudir de tots els condicionants per a que sigui agradable i enriquidora. Per a poder conservar-lo cal treballar molt de manera regular i intensa, i com ja he comentat alguna altra vegada això em costa una mica, però tot és un procés, uns hàbits, un picar pedra poc a poc per a arribar allà a on un vol o aprendre.

Si encara em queden molts més kilòmetres per a fer, repeteixo, per sort. Molts dies a la carretera fent realitat els somnis que mai hagués imaginat que fossin la meva veritat. Així que a cada entrebanc aixecaré el cap ben alt, agrairé, somriure i observaré que és el que tinc d’aprendre per seguir endavant. A cada alegria també somriure, aixecaré el cap, agrairé i observaré quina llisó és la que haig d’aprendre.

M’endinso en un camí que sempre he desitjat i que com més conec més m’apassiona viure’l i compartir.

 

Com preparo un concert?

Blog

Partint de que és un concert en acústic, en el que sols intervinc jo i no hi ha ninguna Inter actuació de cap amic músic i algun altre artista, em plantejo l’actuació tenint en compte els següents criteris:

Primer que tot és saber on tocaré, com serà l’espai i amb quin públic em puc trobar, més d’una vegada he anat a prendre un cafè al local, dies abans, per a saber com és, i així tenir clar en quines condicions em trobaré i quines Inter actuacions poder realitzar. Sembla que no, però és important saber de quin equip de so disposen en el local, com és l’ambient, l’espai, la gent que el porta…

Un cop tinc clar el primer punt, penso en quines seran les cançons a interpretar i en quin ordre. Buscant la manera de fer que el públic gaudeixi del concert, lo millor possible. Per a mi és important que les cançons que escullo segueixin uns ordres, com per exemple: no posaré una cançó seguida d’una altra que te la mateixa tonalitat. De la mateixa manera que no intercalaré cançons mogudes amb lentes. Acostumo a voler reservar les més tranquil·les per la meitat del concert.

Tercer, important saber quins “detalls” incloure en el concert, que utilitzaré i com ho faré, en quin moment pot ser el més idoni, o de quina manera pot impactar més a l’espectador. No sempre és possible realitzar els petits detalls, una petita decoració penso que és important, igual que la vestimenta que un utilitza per als concerts. Les olors penso que també ho són, per a que no destaquin en excés jugo amb infusions de diferents herbes, o petites rames cremades (sempre i quan l’espai sigui obert), amb els dies he anat descobrint que sense un bon recipient, per a poder fer-ho en condicions, pot arribar a ser un bon problema.

Quart, em parlat de l’espai, l’ordre i l’elecció de les cançons, els detalls a fer intervenir en l’espectacle… falta el que comentaré, el que diré entre cançó i cançó, com explicaré que han significat o signifiquen en aquest moment cada cançó. Aquest és un punt que fins ara he treballat poc, l’he deixat a la total improvisació i en certs casos n’he provat les conseqüències. Per això també tenint en compte tots els anteriors factors penso en quins missatges vull transmetre i de quina manera. Des de un petit guió per a tenir una pauta, o varis apunts sobre diferents temes, és la manera que tinc de preparar-ho, un cop a l’escenari però no el duc amb mi, prefereixo expressar-ho com em surti en aquell instant.

Tot aquesta metodologia molts cops es veu modificada segons com evoluciona el concert, per expressar alguna cosa que m’ha passat recentment, per com em sento en aquells instants, per com està responent la gent al meu espectacle o per simplement alguna cosa que succeeix en l’entorn. M’agrada quan el públic intervé i em pregunta en mig d’un concert coses, igual que riu les bromes que puc fer, o simplement para a escoltar la lletra d’aquella cançó que tu estàs cantant. Moltes coses a fer abans de cantar i tocar, sense parlar del que a un mateix li pugui passar aquell dia pel cap i cor.

Encara avui en dia, em fasina poder pujar a un escenari i cantar les meves cançons, és una experiència necessària per a mi i per la qual estic treballant per a que segueixi sent la manera de viure.

Organització

Blog

Que n’és d’important la organització en el dia a dia, per a poder seguir endavant, treballar per aconseguir un objectiu i aprofitar cada instant en la seva plenitud. Cal dir que sóc dels que pensa que tot ordre també té el seu desordre, és necessari tenir dies de descontrol també per a poder seguir afrontant l’ordre.

Saber trobar l’equilibri és l’important. Per a mi és molt important organitzar-me i més ara en el moment que estic, en el que treballo per a mi sol, busco la manera de poder viure del que realment m’agrada i m’omple, que és la música. El que era el somni d’un noiet jove, ara s’ha convertit en una realitat i comporta molts esforços i treball.

Perquè dic que em falta organització? Pel fet de que sempre ha estat una assignatura pendent per a mi, m’explico millor, sóc una persona organitzada i m’agrada l’ordre sobretot en casa, el que em costa es tenir la capacitat de ordenar les hores lliures que destino a realitzar coses. Aquests dies he notat que si em prenc un descans i l’utilitzo per a no fer res, entro en un estat “modo avion” del qual em costa sortir-ne. Funciono molt millor quan tinc un bon sarpat de feina i poc temps per a realitzar bastantes tasques. Estrany? Si, potser és el fet de que sigui una persona tant tranquil·la, que fa que necessiti just lo contrari, un no parar constant per no perdre pistonada.

En tot cas, haig de buscar la manera de que els dies siguin productius i vagi assolint els objectius del dia a dia.

Els dies passen ràpid, diuen… potser si o potser no… estar clar que avui en dia volem fer més coses de les que el temps ens permet, segurament per això tenim la sensació de que el temps passa ràpid o que no tenim el temps suficient per a fer ho tot. El que en tot cas és del ben cert, és que em de gaudir de l’ara tant com puguem i aprofitar totes les oportunitats que ens apareixen diàriament.

Que tingueu una bona setmana!

Marina Comelles

Blog

En Joan m’ha demanat que escrigui per al seu blog, i aquí em teniu! Em dic Marina Comelles, tinc un podcast i un blog sobre música emergent (El Garatge), i estic molt contenta de la petició que m’ha fet en Joan, m’ha fet molta il·lusió!

M’agradaria parlar-vos del que representa per mi fer un podcast i un blog com els que tinc.

La idea em va venir de la voluntat de conèixer els grups locals de Terrassa i rodalies, de buscar nova música a prop, i de donar-los l’oportunitat de ser coneguts per més gent.

M’he trobat amb que hi ha molts músics, molts, que fan bona feina. Amb millors o pitjors mitjans, d’un estil o d’un altre, però tots amb molt esforç i voluntat de créixer. Alguns s’han posat en contacte amb mi i a alguns els he anat a buscar jo, però sempre he actuat amb un sol objectiu: que el músic en sortís beneficiat.

Buscant informació dels grups per a fer els podcasts m’he adonat que hi ha molt poc material original. M’explico: busques un grup, el trobes a tres mitjans diferents, i als tres hi diu el mateix. Curiosament, també coincideix amb el que el grup té posat a la descripció de facebook.

Aquest fet em fa reflexionar: realment la premsa, musical en aquest cas, s’implica amb el que està oferint? O és simplement una manera d’omplir continguts?

És veritat que jo també em serveixo de la informació que trobo a la xarxa i la que em passen els grups, però intento posar-hi alguna cosa de la meva part. Valoracions de la seva música, trets que crec que caracteritzen a la banda, influències que hi he notat… Son coses més subjectives, però son les que crec que es necessiten dins un article, encara que sigui de promoció.

Tornant a l’inici, què representa per mi fer un podcast i un blog com els que tinc, us diré que representa dedicar gran part del meu temps lliure a crear continguts, a pensar, escoltar, preguntar, i buscar material per a intentar fer un programa original i interessant; però d’altra banda també representa una gran satisfacció, el plaer d’haver ajudat una miqueta als meus col·legues musicals, i de fer les coses com crec que s’han de fer.

Blog: https://elgaratgeblog.blogspot.com.es/

Podcast: http://www.ivoox.com/podcast-garatge_sq_f1298891_1.html

Marina Comelles